Croades Wends

Croada contra els wends

croades
La croada pintada per Wojciech Gerson.
Tipus	guerra santa
Data	1147
Lloc	regió sud del Bàltic i Pomerània central
Resultat	• Poques conversions, excepte en Rugen. • Els croats estableixen colònies.
Bàndols
Ducat de Saxònia Dinamarca Polònia Marca de Meissen Marca de Brandenburg Comtat de Holstein Bisbats del SIRG (Havelberg, Bremen, Magúncia, Halberstadt, Münster, Ölmutz, Merseburg) • wends: obotrites, lútics, wagris • aliats dels wends: Ducat de Pomerània
Comandants
Anselm de Havelberg Conrad de Meissen Albert I de Brandenburg Enric de Saxònia Canut V de Dinamarca Sven III de Dinamarca Enric de Mainz Enric d'Ölmutz Adolf II de Holstein Niklot Pribislav de Wagria Ratibor de Pomerània
Forces
desconeguda desconeguda
Baixes
desconegudes desconegudes

La croada contra els wends fou una campanya militar del 1147, que sorgí paral·lelament a la Segona Croada, configurada bàsicament pel Regne d'Alemanya, part de l'Sacre Imperi, amb l'objectiu de convertir per la força els eslaus polabis (també dits eslaus de l'Elba o "wends"). Formaven part del col·lectiu anomenat wends: els obotrites, els ranis, els lútics, els wagris i els pomeranis, els quals vivien a l'est del riu Elba, un territori que coincidiria en l'actualitat amb el nord-est d'Alemanya i Polònia.^[1]

Les terres que habitaven els wends eren riques en recursos, cosa que fou fonamental en la motivació dels que participaren en la croada. El clima temperat de la zona propera a la mar Bàltica, afavoria l'agricultura i la ramaderia. Els animals d'aquesta regió tenien un pelatge abundant i eren molt valorats per la indústria de les pells i el cuir. Els que dominessin aquest territori costaner també estarien beneficiats per la bona pesca i el comerç marítim.^[2] Les terres dels wends eren atractives per l'abundor de recursos i la croada oferia l'oportunitat a les famílies nobles cristianes d'apoderar-se'n d'una part. A començaments del segle xii, l'arquebisbe de Bremen i Magdeburg volia la conversió al cristianisme de les tribus d'eslaus de la rodalia, emprant mitjans pacífics. Durant la preparació de la Segona Croada cap a Terra Santa, a proposta de Bernat de Claravall, el papa feu una butlla en suport d'una guerra santa contra els eslaus. El líder eslau Niklot envaí preventivament Wàgria el juny del 1147 i això donà peu a l'inici de la croada aquell estiu. Aconseguiren molts bateigs forçats d'eslaus a Dobin, però foren rebutjats a Demmin. Un altre exèrcit croat marxà contra la ciutat cristiana de Stettin, des d'on es dispersaren.

Aquesta expedició croada, composta principalment per saxons i danesos, feu dels eslaus pagans un territori tributari i afermà el control alemany sobre Wàgria i Polàbia que foren colonitzades, però fou un fracàs pel que fa a la conversió immediata de la majoria de la població.